-
1 adversor (advor-)
adversor (advor-) sātus, ārī, dep. [adversus], to resist, withstand, oppose: adversante naturā: par in adversandum, i. e. able to resist, L.: legi: huius libidini.—With quo minus, C. -
2 adversor
adversor (archaic advor-), ātus, 1, v. dep. [adversus]: alicui, to stand opposite to one, to be against, i. e. to resist or oppose (in his opinions, feelings, intentions, etc.; while resistere and obsistere denote resistance through external action, Doed. Syn. 4, 303; cf. adversarius; class.; freq. in Cic.); constr. with dat. or absol.:► a.idem ego arbitror nee tibi advorsari certum est de istac re usquam, soror,
Plaut. Aul. 2, 1, 21:meis praeceptis,
id. As. 3, 1, 5; so id. Trin. 2, 1, 108:mihi,
Ter. Hec. 4, 4, 32; 2, 2, 3:hujus libidini,
Cic. Verr. 2, 5, 31, § 81:ornamentis tuis,
id. Sull. 18, 50:Isocrati,
id. Or. 51, 172:commodis,
Tac. A. 1, 27:adversantes imperio Domini,
Vulg. Deut. 1, 43:invitā Minervā, id est, adversante et repugnante natura,
Cic. Off. 1, 31:non adversatur jus, quo minus, etc.,
id. Fin. 3, 20:adversante vento,
Tac. H. 3, 42:adversantibus amicis,
id. Ann. 13, 12:adversans factio,
Suet. Caes. 11:adversantibus diis,
Curt. 6, 10:non adversata petenti Annuit,
Verg. A. 4, 127; Vulg. 2 Thess. 2, 4 al.In Tac. constr. also adversari aliquem, H. 1, 1; 1, 38.—b.In Plaut. pleonastic, adversari contra, Cas. 2, 3, 35, and adversari adversus aliquid, Mer. 2, 3, 43. -
3 adversārius (advor-)
adversārius (advor-) adj. [adversor], opposite, hostile, contrary: duces: multitudinis temeritati: rebus nox, unfavorable, Cs.: oratori opinio, injurious. — As substt. m. and f an opponent, adversary, enemy: acerrimus: multitudo adversariorum, N.: mulierum: adversaria, a female opponent. — Plur. n., the opponent's arguments, C.— Memoranda, a temporary note-book: negligenter scribere. -
4 advorsor
adversor (archaic advor-), ātus, 1, v. dep. [adversus]: alicui, to stand opposite to one, to be against, i. e. to resist or oppose (in his opinions, feelings, intentions, etc.; while resistere and obsistere denote resistance through external action, Doed. Syn. 4, 303; cf. adversarius; class.; freq. in Cic.); constr. with dat. or absol.:► a.idem ego arbitror nee tibi advorsari certum est de istac re usquam, soror,
Plaut. Aul. 2, 1, 21:meis praeceptis,
id. As. 3, 1, 5; so id. Trin. 2, 1, 108:mihi,
Ter. Hec. 4, 4, 32; 2, 2, 3:hujus libidini,
Cic. Verr. 2, 5, 31, § 81:ornamentis tuis,
id. Sull. 18, 50:Isocrati,
id. Or. 51, 172:commodis,
Tac. A. 1, 27:adversantes imperio Domini,
Vulg. Deut. 1, 43:invitā Minervā, id est, adversante et repugnante natura,
Cic. Off. 1, 31:non adversatur jus, quo minus, etc.,
id. Fin. 3, 20:adversante vento,
Tac. H. 3, 42:adversantibus amicis,
id. Ann. 13, 12:adversans factio,
Suet. Caes. 11:adversantibus diis,
Curt. 6, 10:non adversata petenti Annuit,
Verg. A. 4, 127; Vulg. 2 Thess. 2, 4 al.In Tac. constr. also adversari aliquem, H. 1, 1; 1, 38.—b.In Plaut. pleonastic, adversari contra, Cas. 2, 3, 35, and adversari adversus aliquid, Mer. 2, 3, 43.
Перевод: с латинского на английский
с английского на латинский- С английского на:
- Латинский
- С латинского на:
- Английский